dijous, 2 de desembre de 2010

amadeus mozart el final d'una vida tràgica

La salut del geni va començar a declinar i la seva concentració disminuïa. La clemenza di tito va ser acollida amb fredor pel públic. En retornar a Viena, Mozart es va posar a treballar en el rèquiem encarregat i va preparar, en companyia de l'empresari teatral i cantant Emanuel Schikaneder els assajos per a l'òpera la flauta màgica. Aquesta es va estrenar amb un gran èxit el 30 de setem de 1791, amb el mateix Mozart com a director.
Un músic rival,Antonio Saleiri, es trobava entre el públic. Per aquelles dates Mozart va acabar el Concert del clarinet (KV 622). L'octubre de 1791 la seva salut va empitjorar. Caminava amb la seva esposa quan de sobte va seure en un banc i molt agitat va comentar a Constanze que algú l'havia enverinat. Al poc temps es va quedar prostrat al llit.
El 5 de desembre de 1791 Mozart va morir als 35 anys, a Viena, ciutat que va veure triomfar al nen i morir l'home. Els metges no es van posar d'acord sobre la causa de la mort. Per negligència va ser enterrat a una tomba sense nom i mai se'l va poder ubicar.
Ha sigut trobat un crani a una fosa comuna que un metge l'ha analitzat i s'ha fet la hipòtesi de què era el de Mozart. D'aquí s'ha conjecturat que la seva mort fou produïda per una cranoestenosi.
De tota manera, actualment, i sobretot a partir dels estudis de H.C. Robbin Landon, es dóna com a causa més probable de la seva mort un conjunt de problemes mèdics que inclourien una progressiva insuficiència renalfaring estreptocòcica. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada